Vine, acosta't, límit de tots els meus limbes,
Llum del primer raig de sol del matí, braç
Estès a la fidelitat de la promesa, dona tenaç,
Mare amorosa, que encens el foc i no el minves;
Vine, apropa't, escalfor perenne del meu jaç,
Alenada que m'ajuda a combatre les timbes
De desesperança, record tangible dels nimbes
Que porten la pluja, esguard pletòric i veraç;
He deixat els meus somnis, per una estona,
I m'aixoplugo en la teva veu, cel ras i alberg,
Terra fèrtil i inundació per al meu cor de sitja,
I eixamplo el camí de la pell, que ja no perdona
La demanda de carícies, ni del teu cos soberg,
Per a la teva benvinguda: tot dins meu et desitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada