necessit un atles d´espirals
Antònia FONT.
Contra el món, i l'escala és una rígida mar de flors
On la llum ha d'abocar-se a la cúpula del teu cos,
A la drecera més pura per tenir més a prop el cel.
I tot al voltant és un jardí de negres tulipes, de lliris
Silenciosos, amb la saviesa interior de la falguera,
I cada graó em porta els fruits pacients de l'espera,
Les fites més a l'abast, mentre el pendent es remunta.
I em cal·ligrafio en el bleix, com un eteri paper d'arròs,
La suavitat del teu nom, amb la tinta dels besos que ningú
No llegirà ni tastarà, i batega sense pausa el meu cor rebel,
I s'avalota i es revolta com el gest en espiral de la primera
Passa, l'artífex del gust per la matinada, pel pou dels teus iris,
Per assolir el tacte de la teva pell, resposta a tota pregunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada