Mitològica (RPV224)

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs


Vicent Andrés Estellés

*


La carn vol carn


Ausiàs March.

Ha quedat a la intempèrie, a l'espera del retorn
D'uns llavis de foguer que convertien en espurna
Qualsevol paraula pronunciada, amb la melodia
De la melangia al seu costat, foscor entre la Llum.

I la guitarra, l'única fèmina que l'acompanya, plora
Versos del cor i esgarips de la carn, que vol carn,
Per il·luminar els racons més inaccessibles de l'enyor,
Encara que la xavalla no pagui ni oblidi el dolor sisífic.

Ha quedat, herald del dolor, a les portes d'aconseguir
Tocar el cel, i veient com fugien l'aigua, la fruita i la pedra
En el seu deliri, i la tristesa omple jorns, estrofes i notes.

Demà, com Pandora, obrirà la caixa dels trons del record,
N'extraurà paraules noves, velles idees, cignes i signes,
I cantarà, vers el vent, a la nostàlgia, a l'amor escàpol.