Còrpora de bèstia (o La intempèrie)(Minirepte30)

L'home arriba a casa i, sense parlar, s'abraona contra la seva dona. Ella no xiscla, ofega el crit al fons de la gola i n'és conscient: serà forçada com va succeint cada cop que ell arriba borratxo. El vestit es converteix en un parrac amb la primera estrebada, i queda al descobert el seu cos nu, tapat per una minúscula calceta. Matusserament, ell l'enretira i la penetra amb violència. Aquest cop tampoc es queixa. A les fosques i en silenci, al terra del passadís de la casa, la dona visualitza l'escena dantesca. Una còrpora enorme abalançada damunt del seu cos fràgil i indefens. D'immediat, aquesta visió li nega els ulls de llàgrimes però cap somiqueig serà emès per no trencar la calma que regna en l'habitatge. Malgrat els violents embats de l'home, que empenyen endins de la vagina el seu membre erecte i descomunal. La dona no ha tingut estímuls agradables per lubricar-se. Per això, cada ímpetu furiós és paper de vidre dins del seu ventre.

Quan ella nota que l'home està a punt d'ejacular, tapa la seva boca, que li provoca fàstic, amb la mà. Vol evitar que se senti el seu gemec salvatge. Sap que, de no fer-hi res, destorbaria el son del seu petit, l'únic tresor que l'ajuda a seguir endavant i a suportar les vexacions. Tem més la intempèrie.