Pàtria agrícola [Híspalis XIX](Itineràncies poètiques II, 70)

Llaurem la terra perquè el forment
Arreli i creixi amb força i decisió
Necessàries, i la falç al puny i el sol
Per il·luminar aquesta rebel·lió
Que duem a la sang quan ens trepitgen,
Quan ja és la gota que vessa i la set
Ha estat avorrida fins a l'avorrició...

Desobediència [Híspalis XVIII](Itineràncies poètiques II, 69)

No hi ha pany ni forrellat
Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.

No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.

Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,

Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.