19/2/11

Desobediència [Híspalis XVIII](Itineràncies poètiques II, 69)

No hi ha pany ni forrellat
Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.

No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.

Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,

Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada