Pèrdua [Híspalis VI](Itineràncies poètiques II, 57)

[seguiment extraoficial del poema Deixo paraules, d'Elfreelang]

I si la pèrdua no deixa petges en la sorra
Del temps que transcorre
I sols podem marcar les escorces
Dels arbres amb incissions
De cos i ànima, d'os i d'ombra?

I si en l'escletxa creix un tornaveu
Capaç de trencar el camafeu
De la mudesa en la roca amb la isolada
Bellesa d'una nítida mirada?

I si callem, el silenci sabrà escoltar
Les veus carregades de demà,
L'ímpetu d'unir les nostres forces
En versos de diverses inspiracions,
En itineraris de rumbs sense nombre?

Infància [Híspalis V](Itineràncies poètiques II, 56)

[seguiment extraoficial del poema Com un cel d'estels, de fanal blau]

Un cel de blava
Màgia que t'embolcalli
Els teus ulls nítids,
Infant que busques ones
Entre estels que titil·len.

Itàlica II [Híspalis IV](Itineràncies poètiques II, 55)

Per si el silenci torna
A les ruïnes d'una ciutat
Que només sap callar,
Deixo paraules en cada escletxa

A l'espera d'un esguard que sàpiga
Embolcallar-ne el so
Que les emplena -sang del meu cor-.

Itàlica [Híspalis III](Itineràncies poètiques II, 54)

[seguiment extraoficial del poema Com les fulles, de Carme Rosanas]

El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,

Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.