De forment per al pa que pastarem demà.
Agraïrem la llum del dia quan el cel sigui clar,
I anhelarem, mentre les busquem, noves fites.
Admirarem la calèndula, la dàlia, l'enigmàtic lilà,
I sabrem que la fragilitat rau en allò que suscites.
Planyerem aquesta joventut breu, foment de mites
I llegendes, foc fugaç que, en anys, es recordarà.
Creixeran els boscos i vindran generacions noves,
Buscarem paraules en qualsevol racó del món
Per cantar aquesta grandesa que ens vas deixar.
I, entre els pètals d'una vida marcida, servarem coves
Per portar-te llunes i somnis, el sentiment més pregon
Que ens moguin els teus versos, necessaris com bleixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada