28/5/11

Victòria calendàrica (dibuixet)

Asseguda i sense forces, no saps quina lluita
Has de recomençar perquè et sents cansada
Del món i de les seves fal·làcies.

Però no et rendeixis, escolta la veu que t'acuita
A continuar endavant, a no abaixar la mirada
Quan sobrevinguin les desgràcies.

I tens llàgrimes suficients per sembrar de sal
Tot un camp de roselles vermelles, ho sé,
I també tens prou feixuguesa en els membres
Per no alçar-te mai més.

Però la vida és combat constant, alegria vernal
I hivernal dolor; lluita contra ombres i desembres,
Amb el premi fràgil d'un somrís de pau i de recés,
Per aconseguir la llum al teu recer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada