Es clava en la carn, fins al fons de l'ànima,
I porta reminiscències d'ombra i de plor;
Perquè tot el plom es cobreix de rovell
Que en l'eixida cap al laberint és crit
I fregadissa i vol d'ocells cap a la mort.
I calen canvis en la immobilitat de la rosca,
En els engranatges de defallença que el motor
Del batec, que dins meu ressona, pressent,
I s'infon el bleix vital dins dels pulmons.
I el vistiplau es paga amb escreix quan
La mortalla que m'ha d'embolcallar és espart
I vítrica rugositat contra tota carícia,
I em peix una desesperança vers el pany...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada