Per a les ninetes enceses.
Guspira d'una foguera que viu
Per contemplar-te les joies
Malgrat l'embat de les tristeses.
I suro entre mars de boies
Inútils que porten les toies
De les noies que no desitjo
Després del naufragi, i l'estiu
És hiemal, la gèlida veu d'un sòl
Que amb peus de plom trepitjo,
I l'hivern s'eternitza, destreses
De construir ziga-zagues en el trespol
Quan s'ha de viure cap per avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada