21/9/10

La presència de l'àliga (RPV149)

Miro enlaire mentre el musell s'omple
D'aromes de capvespre, de solituds
Que no puc comprendre si pressento la presència
De l'àliga, els ulls que penetren pertot arreu.

M'aturo. Descanso per fer-me, alhora, invisible.
Lluita de cossos sigil·losos. Instints
En estat pur que bateguen sota les plomes
I el pelatge, i intento allargar el desenllaç.

La inevitable fi que sabem el botxí i la víctima.
Sols un dubte. A qui correspondrà cada paper
Aquesta vegada? Corro cap a l'escletxa.
Enmig del mur s'obre la salvació més propera.

Però no hi ha temps per a res més. Olor de sang
Entre les aromes tardorenques que em sedueixen...

Parsimònia (Haikú)

[seguint un dibuix de la Carme Rosanas]

Senzilla, l'aigua
Cercarà la rialla
De llum marina.

Moai (Relats conjunts)

In Memoriam Pablo Neruda


Fixos ulls fixos
Als meus ulls
I m’ofereixen
Claus de l’enigma
Del seu naixement
Contemplant l’horitzó
Illa on el temps s’atura
On els indicis de l’home
No tindran mai cap significat
En el sòl immaculat, virginal
De l’obscura sang del volcà
Fixos ulls fixos
Als meus ulls
Als meus llavis
Que els mostren
Les paraules
El coll
S’erigeix
Majestàtic
Cap als núvols
Cap a l’or del sol




Relats conjunts