Es desclou la tenebra...
14/7/10
Bitàcola (Itineràncies poètiques, 88)
I la memòria,
Em cal quan sols navego
Per mars pretèrits
Sense cap més ajuda
Que el desig per delir-te?
Mentrestant, clamo:
Sóc record que recorda
Que la tristesa
Comença amb els teus llavis
I l'intent per besar-los.
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web