14/7/10

Bitàcola (Itineràncies poètiques, 88)

I la memòria,
Em cal quan sols navego
Per mars pretèrits
Sense cap més ajuda
Que el desig per delir-te?

Mentrestant, clamo:
Sóc record que recorda
Que la tristesa
Comença amb els teus llavis
I l'intent per besar-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada