Calcària renúncia (Itineràncies poètiques, 87)

seguiment extraoficial de Calla, no em despertes de La xica que va fugir a Reykjavík:

Tot just ara s'acaba la treva.
La treva de paraules que, mentre
Podia escoltar-te, han estat centre
D'un món particular, on eres meva.

I no he pogut bressar-te el ventre
Amb la llum d'un nadó que no manlleva
Ni la joia ni la vida; i et sé hereva
Dels somnis, on em convides. Entra!,

M'ordenes amb la veu suau i el cor descalç
I lliure de subtileses. I et segueixo, com
Qui reconeix la llum en la llunyania, i els mals

Desapareixen si em parles. Sento el trasbals
De pronunciar, mentre dormo, el teu nom
On naufraga el delit i esdevé pou de calç.

Palingenèsia (Itineràncies poètiques, 86)

Caderneres o orenetes.
Ofereix-me les plomes
I la piuladissa, ser lliure
I conèixer els límits
D'un cel que no cal mostrar-te
Perquè és teu, perquè el naufragi
Creix també dins seu.

Necessito l'ajut d'un déu,
Que se m'amaga per on vagi,
Per buidar-me l'ànima farta
De dolor, de mars de plors tímids
De veure món. Necessito sobreviure
Al vellut de les subtils aromes
Del teu cos i cercar noves metes.

Ràfegues (Itineràncies poètiques, 85)

Paraules epidèrmiques, xiuxiueigs
Que sembro en el camp del silenci
Fins que creixin com ràfegues de vent
Contra la pútrida quietud de l'espera.

En el carrer desert t'espero, i busco cada mot
Que et dibuixava, dies enrere, un somriure
Als llavis en escoltar-lo. Així t'imagino
Càlida, com quan tenia la joia d'estimar-te.

Has escampat les flors clares dels teus pits
En el meu record, i desitjo la teva nuesa
Encara, el premi de la distància que recorreria

Si sabés que el teu nom guarda les seves lletres
Perquè et cridi, amb àvida veu. Potser la balustrada
És massa alta; no s'acaba, però, la paciència.

Somnolència (Itineràncies poètiques, 84)

Encara ets meva
A la terra dels somnis
I jo segueixo
Teixint-te versos tendres
A l'amor pels teus llavis.

Sóc teu encara
A la terra dels somnis.
I en somnolència
Vull seguir: si desperto
La veritat m'acora.

Dormo per sobreviure.

Crònica (Itineràncies poètiques, 83)

[seguiment extraoficial de Mirades de zel]

Al calaix de la memòria
Malverso records plens de tu.

Perquè la necessitat
Ha construït imperdibles
Maneres de no voler oblidar-te,
De no saber com començar.

I segueixo essent lladre
D'instants per si et retrobo
En el temps que arreplegui.

Intermitències recòndites (Itineràncies poètiques, 82)

Desafiant les mirades,
Visc rere l'esforç de beure't
A glops el cos sencer, eixorc
Arbre que sóc sense bosc.

I duc la set pels indrets
Recòndits que em vas mostrar
Només amb l'ajut dels astres.

I observaré el pleniluni
Quan l'inevitable vincle
Que us agermana em visiti.

Comptant les paraules mudes,
Suporto la solitud
I la xardor i la buidesa.
Mentre t'espero endebades.

Ànima solitària (Itineràncies poètiques, 81)

Demà, seràs com jo.
Una ànima solitària
Que necessita un bressol
Que l'aculli novament.

He begut de la multitud,
He clamat ésser lliure
Però no he après a refusar
L'estela del teu record.

Avui, guanyo la nit
I sé suportar, amb fràgil
Esforç, la teva absència.

Mentre penso en les hores
Que em resten de vida
Sense tu, mentre temo el demà.