13/7/10

Ànima solitària (Itineràncies poètiques, 81)

Demà, seràs com jo.
Una ànima solitària
Que necessita un bressol
Que l'aculli novament.

He begut de la multitud,
He clamat ésser lliure
Però no he après a refusar
L'estela del teu record.

Avui, guanyo la nit
I sé suportar, amb fràgil
Esforç, la teva absència.

Mentre penso en les hores
Que em resten de vida
Sense tu, mentre temo el demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada