Una ànima solitària
Que necessita un bressol
Que l'aculli novament.
He begut de la multitud,
He clamat ésser lliure
Però no he après a refusar
L'estela del teu record.
Avui, guanyo la nit
I sé suportar, amb fràgil
Esforç, la teva absència.
Mentre penso en les hores
Que em resten de vida
Sense tu, mentre temo el demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada