Reminiscència medievalística (dibuixet)

Pedra sobre pedra, dura i pretèrita, ferma,
I els ulls emparen el riu, l'aigua de mirall
Que reflecteix la glòria i el terrabastall
D'un exèrcit contra un poble inerme.

S'alça la muralla, suporta el pas del temps,
Serva la memòria i conserva l'esplendor,
Allunya la fam de l'oblit perquè la foscor
No devori la llum i la majestuositat, ensems.

Pedra sobre pedra, fusta de cedre, canelobre
Encès a les seves entranyes, la porta s'obre
I es descobreix a les llambordes la immobilitat

Del minut, la quietud de la vida quan es travessa
El llindar del pont excels: no existeix la pressa,
Només el lent degoteig del retorn al passat.

Mefistofèlica bèl·lua (dibuixet)

Sotjo l'esguard, els ulls, la mirada.
La busco i la trobo i el malson creix
Endins meu: és la tenebra que em peix
La foscúria per témer tot món que es bada

Dins del meu cap i em desvetlla de nit;
És el monstre d'ulls brillants dins de l'armari;
És el trist ossari on rau l'inici del calvari
De ser home amb un cos que no és infinit.

Viatjo a través de les meves pors, argila
Que modelen unes mans invisibles, cruels,
I no em moc del lloc, i sóc pedra de toc

Entre ertes terres, mentre la bèstia em vigila.
Trepitjo el terreny, escolto els seus bruels
I evito, sense aconseguir-ho, jugar al seu joc.

Òrfena letícia (Melorepte100)

[Dedicat a Mariona i Josep Llorente]

Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.