I els ulls emparen el riu, l'aigua de mirall
Que reflecteix la glòria i el terrabastall
D'un exèrcit contra un poble inerme.
S'alça la muralla, suporta el pas del temps,
Serva la memòria i conserva l'esplendor,
Allunya la fam de l'oblit perquè la foscor
No devori la llum i la majestuositat, ensems.
Pedra sobre pedra, fusta de cedre, canelobre
Encès a les seves entranyes, la porta s'obre
I es descobreix a les llambordes la immobilitat
Del minut, la quietud de la vida quan es travessa
El llindar del pont excels: no existeix la pressa,
Només el lent degoteig del retorn al passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada