5/2/10

Límpida llàgrima tèrbola (RPV116)


Dènia. Bursa. Fagot o far.
Diane Arbus. Fotògrafa.

No imatges, no enigmes, jócs per acoblar-se.
Dues ciutats o una dona?
Un misteri sota el turbant,
Imant que genera i atrau la pregunta,
Per què?

Nova York 1966.
96 Nook vary 61.

I qui reconeix el conqueridor
Que devastarà països, que assassinarà
Innocents quan sols és una criatura, un nadó?
Qui recordarà el dèspota i el tirà
Quan sigui només una mirada lànguida,
Un plor efímer, una gota que transforma l'aigua
I la sal en límpides llàgrimes tèrboles?

Tundra tan bomba.
Dona amb turbant.

Blanc o nacre; negre o eben.
Cal la metàfora per parlar de la vida?
Paraules i verbs, moviments cinètics,
Cossos ignots en desconeguts paratges,
Imatges que són miratges,
Com el desert que ens habita.

Repte Poètic Visual.
Precipitate love us.

Juga amb nosaltres l'anagrama,
O realment ens demana que l'estimem?
Amb presses.
En crear o en parlar, potser?
No en sabrem pas, els motius.
Serà millor arribar a la fi...

Minúscula infància pròdiga (Melorepte93)

...I hi ha vegades que sols una imatge
Porta pau i calma, consol i repòs,
Llera segura enmig del torrent de la vida.

I, fràgilment, bastim somnis damunt dels nostres caps,
En núvols que resisteixen l'embat de mils de corrents.

Per això, demanar que s'aturin les llàgrimes
Sembla una tasca poc àrdua, fàcil d'assolir,
Un nou horitzó on deixar-hi el sol que ens il·lumina.

Cavem el nostre futur o ja és escrit?
Deixem alguna cosa a l'atzar del demà?
O gosem que sigui mutable com les estacions?

Deixa de plorar, pare, fes que la pupil·la
Aboqui feixos d'humanitat en els meus mots,
Que els sobrevisqui del silenci de la teva absència.

Potser així l'enyorança que sento en escoltar-te
S'alleugi, es consumi enmig de la joia de retrobar-me,
Nadó pròdig en la rebel infantesa que m'emparava...