Assossegada,
La llum resta en la broma.
L'ànima exhala.
II
La barca talla
El mirall clar de l'aigua,
L'argent dels peixos.
III
Passa un espectre.
La silueta etèria
D'una gavina.
IV
El port és tràfec
Latent, mentre la calma
Lentament marxa.
V
Quina grandesa!
La gota de rosada
Que esdevé núvol!
VI
La soga es tensa
I grinyola la fusta.
Barca de pesca.
VII
Roig de sol, hora
Ferida per l'albada.
La nit s'oblida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada