1/8/10

Glòria ternària (Melorepte114)

[Assumptio]

L'escala de cargol ens mena, passa rere passa,
Amunt. Entre parets i graons que compten
Els anys i les anècdotes amb el silenci
De qui sap guardar els secrets més hermètics.

I els cants d'unes veus masculines i clares
Acompanyen aquesta ascensió. Angèlics sons
I notes arcaiques i ancestrals. Belles. És el Misteri.

M'expliques tot allò que envolta aquest Patrimoni
De la Humanitat i t'escolto. Vull besar-te,
Dins d'aquest edifici és impossible que el nostre
Amor es corrompi, es faci malbé. I t'emociones.

Els llavis s'uneixen en el precís moment que l'aram
De les campanes ressona. Tan a prop nostre
Que el cos se't tensiona. Però t'abraço amb força.

[Ara Caeli]

Vull restar amb tu
Fins a la resta dels
Meus dies, en l'ara
Del cel, d'aquest

Cel que avui m'has
Descobert, la llum
Virginal de Santa
Maria. I les palmeres,

En la llunyania,
Estenen el fullatge
Fins que la vista
Perd el compte.

Vull restar amb tu
Mentre hi hagi Misteri.

[Gloria Palmae]

Llavi de rosa,
La dolçor de l'autumne
En la palmera.

Descric la joia
D'esdevenir part teva
Amb les carícies.

Tornaré a l'ara
Sacra dels sacrificis
Per estimar-te.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada