Saps que tindré la porta de bat
A bat per acollir-te?
Daina ferida, guaita la blana rasa
Que ha esdevingut la soledat
Tastada i sentida.
Malgrat tot, he encès amb cadència
I candor les teies del cor
Perquè l'atzar fos presència,
I realitat el passat somort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada