2/7/10

Asfíxia (Itineràncies poètiques, 7)

Un lleu batec de blau
Em recorda que encara
Hi ha vida més enllà.

I la ranera que, en va,
Ha volgut asfixiar-me
Ha de callar mentre cau

Dins dels pulmons una
Nova alenada, glop de lluna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada