Per seguir les roderes en les dreceres
Cap a la riba calma on impàvida m'esperes?
Tinc els llavis plens de desig per besar-te amb desfici.
Callo. He guaitat les lluernes amb què s'il·lumina
Cada racó que abasta la vista, cada penombra
Sembla amagar-te perquè només trobi el major nombre
De formes dubtoses i desesperi per la teva sina.
Abandono l'edifici que m'alberga i és un suplici
El martelleig que compassa la llangor de la metzina
Del temps, lent o accelerat segons convingui.
Però no em rendeixo encara. Descobriré les primeres
Llums del dia, potser un nou món que la vida escombra...
Per retrobar-te entre els braços, suportaré allò que vingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada