Quan cada bes i cada carícia et pertanyien,
I esdevenien territori propi, el país per conquerir
Amb versos que ressonaven batecs.
He omplert de nou aquest espai amb somriures
I guspires d'efímera felicitat, hortalà espontani
En el verger d'una benvinguda càlida i sincera.
I m'has llegit i t'he escoltat i he gaudit dels mots
I he sadollat el desig per retrobar la màgia
De la rialla fresca, de l'humor que ha estès
Una corda entre els teus ulls i els meus dits.
He retornat al perímetre de la teva silueta
Amb la flonjor del madrigal, de la brisa autumnal
Que surava en l'ambient, acròbata minúscula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada