Amb cruesa malgastada en la tendresa del no-res,
Apagaria les fogueres enceses per la passió acabada
On el sol regenera la carn i la fa acer esquàlid,
Abocaria els dolls del silenci damunt de les ferides
Obertes per l'espera i seria, de nou, plor, dol, reu inabastable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada