30/4/20

Xup-xup (#escripturaperalconfinament; 29)

A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed. Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el confinament d'aquests mesos. El vint-i-novè ha provocat aquest relat culinari:


Poses la cassola al foc. Hi afegeixes sal i un rajolí d'oli d'oliva. Xiules mentre ho fas. T'has llevat animada i amb ganes d'experimentar l'alegria de veure el sol una dècada més. Selecciones dues cebes i tres dents d'all, les peles amb cura i, abans que t'impregnis de la seva essència, les lamines destrament i ràpida. Les aboques dins de a cassola, que espetega en rebre els primers ingredients. I sospires en arribar al tros en què la melodia és un xic romàntica i lenta. I recordes la darrera setmana de passió i de disbauxa. Cossos suats i plens de passió en batussa pacífica i ardent. Mossecs i petons, penetracions i efluvis, sense descans ni quarter. I enmig de l'evocació, remenes el contingut de la cassola perquè no es rossegi més del compte. Busques en el prestatge de les espècies el comí, la cúrcuma, l'alfàbrega, dues fulles de llorer i uns grans de pebre negre. N'afegeixes les quantitats a ull, de forma generosa perquè t'agraden les menges ben assaonades. En un got, hi tens el vi blanc i l'aigua, a parts iguals i els inclous a la resta. El vapor que se'n desprèn és fortament aromatitzat. Té reminiscències orientals, de l'època en què vares descobrir tantes cultures diverses i et xopares de coneixement. Recordes els carrers de Mumbai, el caos de les aigües del Ganges sagrat, la munió de moviment en les metròpolis xineses i l'hermetisme tailandès.

Abaixes la flama i, per acabar, peles i talles a daus un parell de tomàquets ben madurs. A foc lent faran xup-xup dins de la cassola, tot amalgamant-se amb el reguitzell especiaire. Ventes el vapor amb el palmell de la mà i el flaires en acostar-se't al nas. Un polsim més de sal no li farà cap mal. Comproves que el gas sigui suficient perquè vagi coent-se tot plegat sense aferrar-se al fons ni cremar-se. I agafes un ganivet prou esmolat per tallar la carn de manera precisa. Els roncs del teu amant són audibles inclús amb el soroll de l'extractor. Encara dorm, i no és d'estranyar: després d'hores apassionades, arriba el descans del guerrer. Aquesta somnolència el salva de no sentir cap dolor. El tall en plena jugular és net; el cossi arreplega la sang que n'emana, mentre ell, incrèdul, esbatana els ulls. Triaràs la zona més carnosa perquè l'estofat quedi tendre i gustós, fidel a la joventut del seu cos, i l'assaboriràs amb delit, gens penedida d'haver caigut en el seu joc seductor de Dom Joan. Encara et queda seny per separar els afers del cor de la teva condició de fetillera.