A la banyera, et
submergeixes dins de l'agua i aguantes l'aire en els pulmons.
T'agradava fer-ho per aclarir les idees i reflexionar de tot plegat,
des des traüts fins als assoliments. A l'instant, les imatges et
venen al cap com diapositives diverses de diferents episodis de la
teva vida. Recuperes el primer petó recolzat en la porta metàl·lica
d'un magatzem, just davant per davant del bar musical on es
congregava tot l'institut, i els crits d'ànim de la colla mentre
controlaves l'embat de la saliva i d'una boca aliena, que t'atacava
amb la viscositat d'una llengua humida. Tot un miracle sortir-ne
airós, d'aquest primer encontre, tant excitant com desconegut. Els
petons posteriors ja no causen la marca de foc de l'inicial, i no
regires el magí cercant-ne algun altre, excepte els deixats en
l'altar i en la sala consistorial en sengles enllaços, d'idèntic
resultat. Poques dates més són dignes d'ésser retingudes en la
memòria. El naixement dels teus fills, els butlletins d'EGB (oposats
als fracassos batxillers); o la jornada que iniciava la teva carrera
laboral, la compra d'un cotxe o la signatura d'una hipoteca, tot
gràcies als estalvis de tants estius treballant de sol a sol en una
caseta de gelats, en un restaurant, en un obrador de pastisseria, en
l'alumini, o arreplegant olives, ametlles, fruita a Lleida. El tràfec
de tantes feines esporàdiques deixava poques energies per fer colzes
i millorar la teva formació acadèmica i, ajudant la filosofia de
“qui dies passa, anys empeny” a base d'ampolles i mandangues
embolicades en falses cigarretes amanides, t'has plantat als quaranta
anys amb fills, dos divorcis i deutes amb el banc, que t'asfixien. Tornes a aparèixer
a la superfície i observes l'entorn, des de la banyera, i dibuixes
un somriure entre resignat i satisfet. De mica en mica,
t'embolcallarà Morfeu i esdevindràs lleuger i, finalment, tot
quadrarà. Mentre et mires els canells oberts i l'aigua vermellosa,
et convences que aviat se solucionaran els teus problemes.