A
través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed.
Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el
confinament d'aquest març. El cinquè ha provocat aquest relat:
Imaginarem un virus capaç
de transmetre's a una velocitat increïble i a infectar diversos
individus en qüestió de segons. Imaginarem també que, arran
d'aquest agent infecciós submicroscòpic, l'activitat humana
s'alenteix i s'exigeix un confinament massiu per tal de mitigar-ne el
contagi. Caldrà tenir presents l'activitat mèdica a partir
d'aquesta crisi i les retallades que, al llarg de les legislatures,
s'han anat efectuant; junt amb la privatització d'aquests serveis
—l'aflorament de les mútues n'és una conseqüència gairebé
directa—, ja tindrem l'escenari de l'acció que volem narrar. Com
que som un país en què el contacte físic va de bracet amb el
d'Itàlia, serà fàcil que l'augment de casos es multipliqui i
creixi com l'escuma. A més a més, com que som sòmines i cafres de
mena, ens hauran de prohibir, mitjançant multes i sancions (fins i
tot, alguna que altra detenció), tota activitat innecessària, com
el pàdel o la caça d'elefants o el blanqueig de capital en ciutats
helvètiques.
Imaginarem ara una
comtessa —per a qui li costi imaginar-ho, es tracta d'un espècimen
d'aquells que ostenten un títol nobiliari que els va gran, per molt
que l'adjectiu formi part d'aquesta suposada noblesa—, amb trets
facials d'allò més normals, i gairebé fregant la xavacaneria,
sobretot després d'un escó i d'una presidència. També haurem de
fer un esforç imaginatiu per visualitzar un tal Fernando, que
actuarà de cònjuge de l'anterior i gràcies al qual la primera va
ser nomenada noble del país. També haurem de tenir en compte la
memòria perquè, des de la maleïda hemeroteca, aflorin diferents
opinions d'aquesta política xarona i força ordinària, tot elogiant
la professionalitat del sistema sanitari de pagament. Com que el
virus creat per la imaginació en la primera frase no entendrà
d'estatus, ni de diners ni de propietats, serà fàcil pensar que
aquests dos intocables del gènere humà podran caure en mans seves i
hauran de ser ingressats en un hospital de la Sanitat Pública,
perquè seran tan garrepes que no voldran gratar-se les butxaques i
invertir aquesta despesa en ser tractats en una clínica privada. I
no haurem menester d'esforçar-nos massa per imaginar uns sanitaris
prou eficients per deixar de banda la llengua viperina de l'escòria
i la medecina que es mereixeria i complir amb el seu deure, promès
en el Jurament Hipocràtic, que és salvar el màxim de vides.