A
través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed.
Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el
confinament d'aquest març. El segon ha provocat aquest relat:
Escoltes el discurs del
president i, en cada nova frase, notes que una angoixa creixent
t'embarga. El sòmines ha decretat l'estat d'alarma per un ínfim
virus amb menys mortaldat que el de la grip, per exemple. Per tant,
no entens els motius reals d'aquest confinament. La pèrdua de drets,
junt amb les econòmiques, és una de les raons que barrines dins del
magí. Però no vols ser alarmista ni crear polèmiques. Ja en tens
prou amb tota la caterva que piula pel twitter, borda per whatsapp
sense cap tipus de filtre o penja bajanades al seu mur de facebook.
No ets partidari a escampar més fal·làcies per les xarxes socials;
així que et quedes tranquil, dins dels teus límits, i respires
fondo. Seran dies d'enclaustrar-te de forma forçosa, just per fer
les quatre compres necessàries i pertinentment justificades. Veuràs
la llum del sol si, com a molt, no s'ennuvola el cel i des del balcó
pots captar un ínfim raig des de la capital de l'Anoia.
Fas una llista mental de
totes les coses que hauràs de deixar estar durant uns dies. Des de
la partideta de dòmino amb els parroquians que coincideixen amb tu
al bar del barri fins a deambular sense un rumb aparent per qualsevol
racó de la comarca o de la província. No t'arriscaràs a agafar el
cotxe i conduir: hi ha previstes multes per a qui surti de casa, a no
ser que sigui amb una causa justificada. En aquests temps
d'incertesa, és millor no haver de jugar-se-la amb imprevistos que
buidin la guardiola. La cosa podrà allargar-se més que els quinze
dies que ha estipulat. Sobretot ara que inclús s'ha mobilitzat
l'exèrcit. Poca broma, penses. Obres la nevera i engrapes un iogurt
i una poma, sense gana ni esma. Les paraules del Xanxes segueixen
ressonant-te dins del cervell.
T'angoixes degut a les
mesures preses per Govern. Si fossis agorafòbic, podries suportar
aquesta restricció, o si tinguessis tot el necessari dins d'aquestes
quatre parets. Però això no es dóna en el teu cas. El més
important —o almenys el que és primordial en el teu cas específic—
és a uns quants quilòmetres del teu domicili, fora del terme
municipal que tens adscrit en el padró. Important i inconfessable,
alhora. Perquè la condició humana de vegades té uns tints obscurs
i enigmàtics que costen d'entendre. Ara et preguntes com recorreràs
la distància que et separa de la Victòria tot esquivant els
controls policials al llarg del trajecte, sobretot després d'haver
aïllat la ciutat d'Igualada i el municipi d'Òdena, on ella es
troba. No hi ha la possibilitat de telefonar-li, ni d'avisar el
veïnat; és el que tenen les passions secretes. El traster on
continua reclosa està insonoritzat, com un búnquer de maldat. I
l'única clau que obre la seva porta la tens tu, que li duies els
queviures diàriament i reclamaves la ració de sexe com a preu a
pagar si volia tenir-los. Mentre en Xanxes continua advocant a la
unitat i a la no existència de fronteres per a aquest virus.