Per increïble que
sembli, viu gairebé sense necessitar res i no essent propietari de
cap bé. Tan sols un mos frugal i un glop d'aigua periòdicament per
a ajudar-lo a subsistir i a calmar l'estómac. Perquè accepta,
després de la negativa inicial, l'almoina d'una moneda o un rosegó
de pa. Qui el vegi per primera vegada, pensarà que és un home
imbuït per les pregàries, com si fossin la clau per assolir la
beatitud, com a premi de la misèria soferta. Humil i discret, el
trobareu al costat de la gruta, allà on neix un dels rius més
cabalosos d'aquestes contrades. Però no patiu pel vostre equipatge
ni pels diners que tragineu: no és un lladre. Si us endinséssiu en
els seus pensaments, tindríeu la clau d'aquesta forma de vida: el
desamor, platònic i dolorós, que converteix en apàtic foc
d'encenalls un cor fort, agosarat.