14/6/19

Pregàries (Relats conjunts)

Per increïble que sembli, viu gairebé sense necessitar res i no essent propietari de cap bé. Tan sols un mos frugal i un glop d'aigua periòdicament per a ajudar-lo a subsistir i a calmar l'estómac. Perquè accepta, després de la negativa inicial, l'almoina d'una moneda o un rosegó de pa. Qui el vegi per primera vegada, pensarà que és un home imbuït per les pregàries, com si fossin la clau per assolir la beatitud, com a premi de la misèria soferta. Humil i discret, el trobareu al costat de la gruta, allà on neix un dels rius més cabalosos d'aquestes contrades. Però no patiu pel vostre equipatge ni pels diners que tragineu: no és un lladre. Si us endinséssiu en els seus pensaments, tindríeu la clau d'aquesta forma de vida: el desamor, platònic i dolorós, que converteix en apàtic foc d'encenalls un cor fort, agosarat.