Experiències (o EUgènia, RÒmula, PAtrícia)(Relats conjunts)

DRAMATIS PERSONAE

Eugènia

Ròmula

Patrícia

L'Eugènia és esvelta, agraciada, de cabellera abundant. La Ròmula té la sort que sempre somriu, per tot, amb entusiasme. La Patrícia és de casa bona, se li nota en l'estil. Només té la desgràcia de viure en un país on aquestes característiques cosifiquen la dona. I aquesta manera de ser molesta la gent, per pura malícia. I qui la vegi potser pensarà que ha tingut la fortuna d'encastar-se a la mamella dels pares, però és treballadora, una pencaire nada. I també que sigui atrevida i amb independència, i als trenta anys encara no s'hagi subjugat a les urpes del matrimoni castrador. Però, de no ser pel seu somriure entusiasta, seria per qualsevol altra motiu que la fes diferent de la norma. Tampoc no l'han analitzada a fons per esbrinar què hi amaga, sota aquella pàtina de pedigrí, ni s'espera aquesta anàlisi. Potser l'única malastrugança hagi estat ser al lloc equivocat en el moment menys adient, tot creuant-se amb una bèstia. Potser l'única malastrugança hagi estat ser al lloc equivocat en el moment menys adient, tot creuant-se amb una bèstia. Potser l'única malastrugança hagi estat ser al lloc equivocat en el moment menys adient, tot creuant-se amb una bèstia. Si és que l'aparcament del poliesportiu on sol anar a nedar de bon matí és un inconvenient. Si és que trobar-se en l'avinguda més apartada de la vila té alguna cosa dolenta. Si és que voler posar-se en forma al capvespre, després de l'estrès laboral, és una mala decisió.

I la trobaran en una gran nau industrial abandonada, a desenes de quilòmetres del seu poble, despullada, vexada, masegada, sense cap justificació per cometre aquesta aberració. I continuarà colgada, després de ser violada i escanyada, sota terra fins que el joc d'uns nens descobreixi la seva mà lívida mig descoberta després d'uns forts aiguats o de l'erosió natural de les ventades. I podrà escapar, gairebé in extremis, de l'amagatall on l'havia portada, per la força, aquell desconegut, i s'aproparà, a la desesperada, a una comissaria i, allà començarà el seu calvari real, quan no sigui creguda en explicar la seva experiència, i li calgui lluitar contra vent i marea perquè algú l'escolti sense una ganyota sardònica a la comissura dels llavis o amb ulls d'incredulitat absoluta, contra l'home per ser mascle, i contra la societat per ser immòbil i mostrar-se més favorable al menys vulnerable, i potser hauria estat millor l'abandó, la nuesa, la vexació, el masegament, el colgament, la violació o l'estrangulació que cometre el crim de seguir viva, tot trobant-se amb el mur altíssim, ferm, inamovible dels fonaments —la llavor sembrada durant dècades en el cor— de la societat.

Relats Conjunts