—Libèl·lula? —pregunta amb un lleu xiuxiueig el nuvi, que se li ha acostat manyac i dòcil.
I un rotund no és la resposta de la núvia. Li gira la cara per no mirar-lo, com si la visió del seu rostre li provoqués basques. Fa dies que no el suporta, que la seva mera presència l'aclapara i li esbombaria mil i un improperis perquè marxés del seu davant. El sent respirar al seu clatell, immòbil però amb els tentacles a punt per engrapar-la; el coneix massa i sap que, davant del terreny fèrtil del dubte, se li abalançaria vers la jugular sense miraments.
Després d'un silenci incòmode, el murmuri de la seva veu greu la sobresalta. Hamaca? Catapulta? Dos interrogants seguits, que els respon amb sengles negacions. Es mostra ferma, i no cedeix gens ni mica. Continua brodant i, impertèrrita, endevina les ganyotes de ràbia que se li deuen dibuixar a l'innat rictus sever. Li fa gràcia aquest galimaties que ell usa, com si hagués d'emplenar la graella d'uns mots encreuats invisibles, com si calgués copsar de forma immediata el missatge subliminar que amaga entre preguntes mancades de subjecte o de context.
La quietud de nou i, novament, el trencament per emetre unes síl·labes inquisitives, que bastiran una o diverses paraules. Butaca? Somnolent? Salvatge? Arc? Bona tria. Dos substantius i dos adjectius, en simetria capiculada. Un palíndrom en qüestions gramaticals. Almenys té alguna ocurrència bona, més elaborada que la construcció primària de les seves preguntes. La resposta és a l'altura de les circumstàncies: quatre monosíl·labs negatius i mut i a la gàbia un cop més.
El nuvi es desespera. És la primera vegada que la bateria de preguntes, fins ara infal·lible, no li funciona. Tanta insistència també l'atabala. Però avui el pleniluni és massa present, i el seu influx gairebé insalvable. Expira amb força i abans que pugui pronunciar una posició més, la núvia el talla: —No, no i no. Ni la doma ni la sorpresa ni la medusa ni el motllo. Tinc mal de cap, estic menstruant i em tens fins al capdamunt de la teva ardència incontrolada. No obtindràs ni l'insuls i típic missioner, pesat!
Relats conjunts
I un rotund no és la resposta de la núvia. Li gira la cara per no mirar-lo, com si la visió del seu rostre li provoqués basques. Fa dies que no el suporta, que la seva mera presència l'aclapara i li esbombaria mil i un improperis perquè marxés del seu davant. El sent respirar al seu clatell, immòbil però amb els tentacles a punt per engrapar-la; el coneix massa i sap que, davant del terreny fèrtil del dubte, se li abalançaria vers la jugular sense miraments.
Després d'un silenci incòmode, el murmuri de la seva veu greu la sobresalta. Hamaca? Catapulta? Dos interrogants seguits, que els respon amb sengles negacions. Es mostra ferma, i no cedeix gens ni mica. Continua brodant i, impertèrrita, endevina les ganyotes de ràbia que se li deuen dibuixar a l'innat rictus sever. Li fa gràcia aquest galimaties que ell usa, com si hagués d'emplenar la graella d'uns mots encreuats invisibles, com si calgués copsar de forma immediata el missatge subliminar que amaga entre preguntes mancades de subjecte o de context.
La quietud de nou i, novament, el trencament per emetre unes síl·labes inquisitives, que bastiran una o diverses paraules. Butaca? Somnolent? Salvatge? Arc? Bona tria. Dos substantius i dos adjectius, en simetria capiculada. Un palíndrom en qüestions gramaticals. Almenys té alguna ocurrència bona, més elaborada que la construcció primària de les seves preguntes. La resposta és a l'altura de les circumstàncies: quatre monosíl·labs negatius i mut i a la gàbia un cop més.
El nuvi es desespera. És la primera vegada que la bateria de preguntes, fins ara infal·lible, no li funciona. Tanta insistència també l'atabala. Però avui el pleniluni és massa present, i el seu influx gairebé insalvable. Expira amb força i abans que pugui pronunciar una posició més, la núvia el talla: —No, no i no. Ni la doma ni la sorpresa ni la medusa ni el motllo. Tinc mal de cap, estic menstruant i em tens fins al capdamunt de la teva ardència incontrolada. No obtindràs ni l'insuls i típic missioner, pesat!
Relats conjunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada