Era assegut al sofà amb la frase llegida pocs minuts abans en la única
obra en vers del premi Nobel francès (però d'origen algerià), Albert
Camus (Cinematografia i altres fantasmes [1973]: “La realitat de la sang sempre cal trobar-la en la ferida”*),
mentre la soporífera influència dels petons i dels manyacs d'aquella
parella d'actors teutons envaïa l'aparell televisor de casa meva, i, al
mateix temps, les urpes de Morfeu embadalien els meus sentits de forma
íntegra i en progressió geomètrica, com els aforismes expressats enmig
de les converses delirants pronunciades per Kongzi o Kong Fuzi (Confuci,
per al públic occidental) i reunides amb extrem rigor i
professionalitat pels seus deixebles, alhora fent d'escrivents al seu
servei, i que encara avui en dia podem llegir a Les Analectes
(altrament conegudes, tot seguint la traducció més exacta del mandarí i
de la seva transcripció pinyin corresponent, amb el títol de Discussions sobre les paraules o, inclús també, amb el de Converses de Confuci [que podríem trobar de manera més fàcil dins dels Quatre llibres, junt amb el Mengzi (o El llibre de Menci), el Daxue (o El gran ensenyament) i el Zhong Yong (o El mig invariable)]), un dels quals caldria plasmar per entendre aquest estat de la ment i de la resta de la còrpora: “A la maduresa, quan l'energia de la sang és a la seva plenitud, cal salvaguardar-se de la ràbia [Analectes; Llibre XVI {Ji Shi}.7]” **
Com deia, i per resumir, dormia com un soc davant del televisor encès,
quan, de sobte i sense esperar-m'ho, valgui la redundància, va sonar el
timbre del domicili, la qual cosa espantà les mascotes que habitaven
entre aquelles quatre parets i l'amo de les mateixes. L'odissea d'alçar
aquell embalum carni i de cercar les plantofes amb resultats
satisfactoris, malgrat el retard i el constrenyiment del marge entre la
timbrada i l'obertura del dispositiu, que clausurava amb pany i clau el
meu habitatge, fou força àgil i ràpida, segons les expectatives que
hauria ofert el panorama narrat si hagués estat presenciat per qualsevol
testimoni accidental. Per això, fou magna i summa la meva sorpresa en
no trobar-hi ningú palplantat damunt del pelut de l'entrada (que, en una
desgastada tipografia prou macarrònica com antiquada per ser un
producte de parada de mercat o de saldo). Només un cubell d'uns colors
que atemptaven contra la integritat de les còrnies amb unes tisores que
(segons semblava a simple vista) sí que havien consumat un atemptat
físic (degut al rastre purpuri de la sang que les enllefiscava) dins
seu. Ben a la vora, unes ulleres de sol, que em servirien per evitar
aquell sidral visual en primera instància, i un parell d'entrades per a
l'estrena de la setena part de la Guerra de les Galàxies (altrament
coneguda amb el títol de Star Wars: Episode VII - The Force Awakens,
dirigida pel genial J. J. Adams, sota la tutela i la producció del no
menys espectacular George Lucas). Enmig d'un renec prou sorollós i
palpable (per no dir audible), seguit pel nom de pila de la meva xicota,
anunciava que acceptava l'oferiment.
L'atmosfera tan Brian de Palma que havia creat augmentava el mèrit
d'aquella claudicació espontània i instantània. La pel·lícula alemanya
podria ser visualitzada en un altre moment. En dinou vegades ja l'havia
vista cinc d'elles i, per tant, la realitat era que, restés a casa o me
n'anés a la sessió golfa amb bona companyia, el majordom seguiria essent
l'assassí. La segona opció era la millor, sens dubte.
*Trad. del francès per Jaume Botes i Mafill (1985).
**Trad. de la versió anglesa, traduïda directament del xinès, del prof.
Mr. Oliver William Goldsworth Wordsmith, per Josep Antoni Pladener i
Carvall-Arumí (2011).