Amb la perspectiva idònia, seríeu capaços de veure un gegant que empunyaria un ingent ganivet, el gest del qual s'endevinaria clarament: la seva fulla escorxaria un habitatge i el tallaria per la meitat en qüestió de segons. Aquesta casa [i ara caldria aturar-se un moment per reflexionar en allò observat] correspondria a la meva i aquest atac violent vindria arran de voler una poma per a les postres d'un dinar qualsevol. La reacció lògica i en cadena podria semblar inversemblant, però la troballa d'un cuc a l'interior de la fruita, que prendria el te de mitja tarda, conferiria una credibilitat al nivell de l'Alícia i les seves aventures meravelloses i de miralls.
Amb la comprensió corresponent, podríeu copsar que la ira de l'anèl·lid seria fonamentada i que, gràcies a una telefonada desesperada d'aquest, s'hauria esdevingut l'aparició del monstre antropomorf i la consegüent defensa de l'espai arrabassat. [Els vincles de l'amistat són inescrutables i no entenen de mides, igual que la ira dels éssers minúsculs...] I, enmig del deliri entre oníric i real, entendríeu el grau de bloqueig que m'aclapararia perquè, com aquella poma esberlada pel mig, imaginaria que estaríeu a punt de presenciar el mateix destí per a la meva llar, que encara pagaria religiosament i mensual a través de rebuts domiciliats, degut a una signatura d'hipoteca [cosa d'allò més normal en els temps que corren].
Amb un bri extraordinari d'imaginació, podríeu empescar-vos que, ja que un cuc de la fruita establiria relacions amb éssers mitològics o fantasiosos d'estatura forassenyada, un servidor tindria la capacitat de connectar amb l'espai sideral, a la recerca de llaços extraterrestres perquè, en uns instants, vingués un marcià i es vengés d'aquesta última ultrança. I us caldria, però, aquella idònia perspectiva inicial per copsar el bucle bíblic engendrat en el darrer dinar, aquell ull per ull de fa tant de temps i que és inguarible.
Amb la comprensió corresponent, podríeu copsar que la ira de l'anèl·lid seria fonamentada i que, gràcies a una telefonada desesperada d'aquest, s'hauria esdevingut l'aparició del monstre antropomorf i la consegüent defensa de l'espai arrabassat. [Els vincles de l'amistat són inescrutables i no entenen de mides, igual que la ira dels éssers minúsculs...] I, enmig del deliri entre oníric i real, entendríeu el grau de bloqueig que m'aclapararia perquè, com aquella poma esberlada pel mig, imaginaria que estaríeu a punt de presenciar el mateix destí per a la meva llar, que encara pagaria religiosament i mensual a través de rebuts domiciliats, degut a una signatura d'hipoteca [cosa d'allò més normal en els temps que corren].
Amb un bri extraordinari d'imaginació, podríeu empescar-vos que, ja que un cuc de la fruita establiria relacions amb éssers mitològics o fantasiosos d'estatura forassenyada, un servidor tindria la capacitat de connectar amb l'espai sideral, a la recerca de llaços extraterrestres perquè, en uns instants, vingués un marcià i es vengés d'aquesta última ultrança. I us caldria, però, aquella idònia perspectiva inicial per copsar el bucle bíblic engendrat en el darrer dinar, aquell ull per ull de fa tant de temps i que és inguarible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada