7/11/15

Andròmines andrògines (o Coincidències malèvoles)[55a MiniCrida, de VullEscriure - «Bicicleta»]

Tot et passa per talòs i bocamoll. Sobretot si hi ha dones pel mig. Definitivament, ho ratifiques. A banda de capsigrany, la malastrugança de les coincidències malèvoles també hi afegeix el seu gra de sorra. Si no, com defineixes la topada amb la Sònia, després de vint anys de conducció impecable? Anava amb presses, et va dir, perquè feia tard al gym. Vas perdonar-li l'anglicisme: aquells ulls fregaven la perfecció. I enmig d'una conversa atropellada que et perfilava com un balbucejant malalt de l'exercici físic, et vas veure immiscit en una excursió per senders pirinencs. Però no pas a peu, sinó damunt d'una BTT. Tu que no havies muntat ni en tricicle durant la infància... el to sobrat d'aquell evidentment en preguntar-te si tenies experiència en ciclisme de muntanya la va animar a retrobar-vos per a aquella avinentesa. En arribar a casa, com a bon urbanita sedentari, vas gestionar a corre-cuita l'adquisició d'una d'aquelles andròmines: en menys de cinc dies havies de tenir-la i aprendre'n.

La sort, però, no apareix quan es vol i, entre la recepció de la comanda amb retard i la mandra típica, has arribat a la vall sense pedalar ni un sol cop. En baixar del cotxe, has justificat la manca d'equipament adient per culpa de la fam voraç del teu mastí, que ha endrapat tota peça de roba de l'armari, excepte aquests texans i la samarreta llampant. A l'hora de posar els peus als pedals, la poca perícia era deguda als nervis d'una setmana atrafegada. I has deixat que el grup se separés de tu per avançar corrent al costat de la bicicleta sense ser descobert. T'has atrevit a pujar en aquella màquina diabòlica al primer descens. Definitivament, corrobores que ets un pallús, ara que el precipici t'engoleix. Almenys saps que els teus ossos acabaran al fons de la vall abans que els avesats ciclistes.