Enyora tant l'amor que es disfressa de
Vladimir Nabokov i, amb el seu fill, agafa el sender cap al
canyissar de l'aiguamoll. Allà s'hi acumulen els insectes i,
sobretot, les papallones. No és capaç d'emular-lo d'una altra forma
perquè no en té gens, de perícia per narrar històries, i cap nena
com la nímfula Lolita no es deixarà veure ni seduir. Avui tampoc. I
es resigna tot practicant la dèria entomòloga per tenir alguna cosa
en comú amb el geni rus. Amb la roba de lli i el salacot ben calat,
correran com nens a través de la passarel·la i competiran per
atrapar els lepidòpters més bells, de colors més refulgents i
contrastats. I si el petit té més agilitat i destresa, ell ho
contrarestarà empenyent-lo amb malícia contra la mollesa de la vegetació i de
les canyes.
Resa perquè, de tornar a caure-hi aquesta vegada, es
pugui controlar en ajudar-lo a aixecar-se i no se li apoderi
l'esperit de l'Humbert Humbert. Tot i que el seu fill ho prengué com
a joc inofensiu.
#viernescreativo