Mesos més tard declararà
que el programa espia xkeyscore és tan fàcil com una recerca a
google [02/07/2015]. Però, abans d'aquestes paraules, ha de passat
un període d'assetjament i de fugides que no li desitja a cap dels
seus pitjors enemics. Tot això perquè mai no s'ha sentit còmode
essent una peça més d'un engranatge construït en l'engany i la
vigilància sempiterna, inexhaurible, incansable. No s'ha sabut
callar la injustícia, que coneix i experimenta dia rere dia; mai no
ha estat un bocamoll, però ara li ha calgut esbombar-ho tot per
aconseguir aclucar els ulls durant més estona. Li corcava la mala
consciència d'estar actuant de forma subreptícia, aixecant la
camisa a qualsevol persona que s'aventurava, esporàdicament o
assídua, a una xarxa que li oferia un ventall tan gran d'ofertes per
al seu lleure o, inclús, per a la seva dèria d'indagar per voler
saber-ne més de tot allò que li interessava. Gent corrent i
innocent, que sols demana un mos i un sostre.
Mesos més tard començarà
la fi d'un malson per iniciar-ne un altre, el que l'obligui a
abandonar la seva pàtria sense una destinació segura ni definitiva.
Com si el món hagués esdevingut tauler d'escacs i ell fos un peó
amb moviments de cavall i d'alfil alhora, amb el risc constant de qui
ha estat criat per la dubtosa natura dubitativa de saber quin rumb
agafar i de reconèixer que no és bona idea encaminar-s'hi. Però,
abans d'aquest nou cicle, s'ha de llevar quan trenqui l'alba, amb la
culpabilitat del traïdor més malèfic que es pugui imaginar, amb la
positura d'un dictador que, d'amagat, mou fils diversos per subjugar
persones esdevingudes putxinel·lis. Ha de conduir fins a un edifici
gris i seure durant hores davant de pantalles i teclats i ratolins i
impressores i tota la tecnologia impensable a l'abast només de
privilegiats. També cal que recopili dades de qualsevol índole, de
tot racó habitat, de vius i morts i se sentirà un déu miserable
amb tants de coneixements i enterrar-les en discs durs que, en algun
moment, seran revisades, confrontades, analitzades, amb ulls
malaltissos, a la caça de confabulacions o per simple caprici.
Mesos més tard començarà
una vida diferent, o almenys una rutina nova de trinca. Però, abans
d'aquest camí daurat i de roses, haurà de tergiversar la veritat i
la informació, velar els motius veritables que l'han dut a escampar
allò que li regirava les entranyes. Cercarà, enmig de nombrosos
arxius, allò que li interessi i, quan la taca s'escampi per totes
les direccions, ell ja serà lluny i el seu nom li ressonarà a les
oïdes quan encengui un televisor o fullegi un diari. Només s'haurà
quedat amb aquell document, carregat en un llapis de memòria que
durà al coll, com si fos un penjoll de disseny. Quan tingui un
ordinador per treballar, hi abocarà tota la informació descartada
de la filtració oficial. I, després d'anys de paciència i
d'investigacions, continuarà indagant, en la tranquil·litat de
l'”exili” forçós, sobre l'Amélie Melanie Rottfeuchtwagger.
Recularà fins als anys d'institut mentre estudiava informàtica, i
ella va esdevenir el seu amor platònic i la primera noia que li donà
carbasses. Ara que té totes les seves dades li serà tan fàcil
arribar fins a ella. I, amb aquest pensament, s'agitarà de
nerviosisme i d'ànsia, anys més tard, però amb la mateixa
intensitat...