19/9/15

Brúixoles (o [Ne]Ces[s]ària)[#viernescreativo]








Des de sempre, la dificultat d'escollir el camí correcte l'ha perseguit. Com un mal inevitable o a condició necessària per adonar-se de l'error. Inclús el part fou complicat i, per això, s'optà per la cesària. No hi havia forma que el seu cos agafés la direcció adient, que hagués facilitat tant la tasca de metges i infermeres. Ara, però, no es tracta de néixer ni de caminar. Sols ha d'estimar-la, sentir el seu cos com una part del seu Univers. L'escalfor li servirà de brúixola en l'absència de la llum. I, quan vulgui besar-la i no sàpiga com desempallegar-se de l'influx de les seves cames, les intentarà separar amb tendresa. Així, centímetre a centímetre, cediran terreny perquè les seves mans arribin a alguna banda. Encara que no siguin els llavis que, en un principi, desitjava trobar i torbar.


#viernescreativo 


Insòlita panoràmica (o Màgia)[Niporepte150]

La porta es bada
Al bell mig del paisatge.
De sobte, l'herba,
El vent, la llum... La vida
Màgica en travessar-la.