12/6/15

Màgia venèria (o Litúrgia)[#viernescreativo]






Una nova picabaralla i una nova reconciliació. I ja no sé quantes vegades hem repetit aquesta història. Després, la mateixa cançoneria llagotera, com una litúrgia: acariciar en Catàfora, el meu gat, mentre intenta mostrar interès pels meus llibres, afalagar-me i ensucrar cada frase que pronuncia perquè, a la nit, accedeixi a les seves carantoines, per no dir als “efectes de la màgia venèria del poder de l'amor”, parafrasejant-lo sempre quan es tracta d'acumular barroquisme a la loquacitat.


Com que infal·liblement sempre ocorre això sense variacions, m'he avançat a l'estratègia redemptora i li he fet un peluix quasi idèntic a ell, amb aquestes meves manetes delicades, que tant venera quan hi ha ambient pacífic i afable. Potser m'hagi sortit un xic més rodanxó del compte però la tela és del seu jersei preferit, que m'havia negat a rentar-li com a mesura de resistència i de pressió. Si hagués estat més detallista, s'hauria adonat que ja no hi és, a casa, ni al cistell de la roba bruta ni a la lleixa de l'armari.

Li ha agradat aquesta mirada augmentada per l'efecte òptic de les ulleres, i que hi hagi un floc de cabells tan realista i tan semblant als seus. M'ha cobert de petons, sense haver pronunciat una disculpa per breu i inaudible que fos, com també acostuma a succeir. Després, quan ja se li noti la impaciència del desig creixent i del dejuni obligat durant l'hostilitat, per segellar l'armistici, s'alçarà del llit i s'oferirà a preparar el sopar d'en Catàfora i el nostre. Llavors serà quan realment comenci la litúrgia de la màgia de veritat, la provocada per l'agulla en travessar el punt que esculli en el cos del peluix. Sempre és sorprenent i gratificant trobar, enmig del menú, el plat fred de la venjança...


#viernescreativo