Calla però veu absurd fer-ho. Inútil. Com si les
paraules ja s'haguessin escapat de la seva gola perquè les opcions de
xiuxiuejar, murmurar, parlar o xisclar s'anul·lessin de bon principi i
li facilitessin la tasca. La penombra li indica que encara segueix amb
vida. I se sent en la cruïlla dubitativa de desitjar la mort o anhelar
seguir descobrint la màgia d'un dia més, l'alternança del sofriment i de
l'alegria. Això és viure...
Respira però sent que ha
d'administrar l'oxigen que li sembla més escadusser en cada nova
inspiració. Una claustrofòbica angoixa no l'ha abandonat des de fa
hores, que sols ha desaparegut en endormiscar-se. No descansa bé, la
feixuguesa d'uns membres quasi immòbils per força li pesa en l'esperit i
li llasta l'ànim, tan desinflat com feble. Envoltat per tant de
silenci, li costa recordar la fesomia de la seva dona. En canvi, el
rostre infantil de la seva filla li torna vívid un cop rere l'altre. Com
si li haguessin esborrat capriciosament la memòria i, per
martiritzar-lo encara més, li haguessin aguditzat la intensitat dels
records de la seva petita.
Intenta no esfondrar-se però les
llàgrimes que comencen a aparèixer quan pensa en l'esguard clar i
tendre, innocent, d'ella no ajuden massa. Són flaixos d'anècdotes
viscudes pels dos, senzilles i personals, per al perllongat gaudi
momentani. Una rialla enmig del parc mentre la gronxa i cada nou impuls
la sorprèn, un bri de nata que empastifa un nasset graciós i imperfecte,
ple de pigues i d'entremaliadures, una becaina amb cames que s'acomoden
damunt d'ell, que no aconsegueix descansar però el satisfà tanta pau i
tranquil·litat amb no res...
Prem els llavis però no aconsegueix
calmar la ràbia creixent. Escolta i discerneix unes veus que,
apaivagades, discuteixen. Ja no sent por. No hi ha res que, ara per ara,
l'espanti. Només pateix per l'àngel de casa seva perquè ella sofreixi
si li ocorre alguna cosa dolenta al seu pare. Dins de l'amagatall on el
retenen uns estranys, l'explosió violenta trenca el silenci regnant, amb
cops de puny i puntades de peu contra el que sembla una porta, i
insults.
