Els veig des de
l'exterior. Acaben de llevar-se de la becaina i sembla que no només
hagin dormit. M'acosto una mica més a la finestra i escolto les
rialles d'ella quan ell li palpa els pits mentre es troba enganxat al
seu cul. Preparen el sopar. Ell se separa de la seva esquena.
L'erecció és notable sota els pantalons curts. Ella duu una
samarreta llarga i unes calcetes minúscules. Res més. Els mugrons
han enviat senyals d'atenció, igual que el penis d'ell. Sento
gelosia. Per força, aquest espectacle em sembla gratuït. Després
de tant somicar per part d'ell, dels seus monòlegs de víctima
acompanyats per la meva mirada compassiva i entenedora... Ara la que
no entén res del que veig sóc jo. Perquè és evident que aquest
matrimoni no està en hores baixes ni en crisi. Una flor no fa estiu
però és un entusiasme adolescent tan clar...
Em neguitejo en veure'l
despullat del tot. Sé cada part del seu cos de memòria. Ella m'és
desconeguda en aquest aspecte. Només l'he vista vestida en totes les
ocasions. Els seus pits comencen a notar l'edat però es mantenen
ferms. Amb habilitat s'ha desfet, alhora, de la samarreta i de les
calcetes. El seu pubis depilat em provoca nàusees. Davant de la
pica, demana amb paraules dolces que se li acosti més. Li engrapa el
penis, completament erecte, i el masturba. La visió del seu sexe ens
encén a les dues. Ella pel desig de sentir-lo dins i jo per l'enveja
que em provoca que ella estigui amb el seu marit.
Dono un tomb sobre mi
mateixa quan la penetra i xiscla. Això ja em sembla exagerat i la
ràbia em corre per dins. Em sento enganyada, la seva amant en els
dies de crisi de parella i ara arraconada. Finalment, comprenc el
punt d'abandó que sofreixo. Vull enviar-ho tot en orris, ja no vull
seguir observant-los i tampoc vull que segueixin aquest espectacle
tan mesquí. Amb ràbia emeto un lladruc que els faci despertar
d'aquest estat eròtic i s'adonin que m'han deixat a la intempèrie
del jardí durant tota la tarda.