Li faltaran,
almenys, un parell de centímetres per arribar a la barra. Del
trapezi no voldrà saber ni el seu aspecte. Ni parlar de les cames,
que li faran mal fins al límit del que és suportable. I tot el
reguitzell de músculs i ossos que ni sap anomenar, però que
demanarà protagonisme. El simple fet de pensar-ho li provoca prémer
la mandíbula i cloure els ulls. Abans de començar a omplir el
formulari, deixa el bolígraf damunt del taulell i s'acomiada
amb un somriure forçat. Ho consultarà, novament, amb el coixí: no
veu clar que l'halterofília sigui un assumpte que mereixi tan
precipitada decisió, i el sofà de casa és tan còmode,
confortable...