5/11/15

Descendència (o Hàbitats)[74a Crida, de VullEscriure - «Muntanya»]

Des de la desembocadura, en ple delta, el cabal del riu és extraordinari. El desglaç de les nevades hivernals i les precipitacions ajuden a augmentar-lo. És un llarg recorregut fins a les muntanyes, on neix el rajolí d'aigua de la font que l'alimenta, que supera els accidents del terreny amb cascades, meandres, embassaments... Seguint el curs del riu i amb la mar d'esquena, sempre amunt s'arriba a l'entorn paradisíac de l'aire pur i del silenci, només destorbat pel refilet dels ocells o pels xiscles de les aus rapinyaires. Allà, s'hi troben els millors exemplars per alimentar la cadena tròfica del regne animal, des dels organismes unicel·lulars fins als grans depredadors. És per això que esdevé l'hàbitat adient per a tantes espècies, sense pol·lució ni enrenous.

Les muntanyes s'arraïmen en serralada, majestàtiques, en un àmbit on hi ha ben poca diferència d'alçada. La vall que s'estén als seus peus és una superfície poc uniforme i eclèctica. S'hi poden detectar factories d'explotació ramadera i agrícola de diverses classes, amb algunes zones boscanes que alternen pins i roures, alzines i avets, i inclús clarianes de pastura per peixar-hi els ramats transhumants. Però el curs del riu no influeix en aquestes activitats. És més difícil dir-ho en el cas contrari, sobretot quan la mà de l'home hi actua.

Ara, però, ha arribat l'hora de prestar atenció a la remuntada contracorrent de les truites a la recerca del seu lloc d'origen, als estanys o a les capçaleres dels rius pirinencs. Aquests peixos pertanyen a la família dels salmònids; per tant, és normal que la fresa sigui similar a la dels salmons de l'Atlàntic i del Pacífic. L'espectacle és digne de contemplar-se, sobretot en els salts d'aigua o en els ràpids, quan cal un gran esforç per salvar desnivells considerables. I tenir cura dels depredadors, com l'ós bru, que és un especialista prou pacient en aquestes zones. Un cop d'úrpia en el moment precís ja és suficient. Però és en comptades ocasions que s'esdevé això, a Catalunya, pel recés del nombre d'úrsids autòctons.

El perill real és, en canvi, la proliferació de pescadors aficionats que tenen un afany més voraç que els predadors naturals. Sobretot perquè llur localització és més arbitrària i no cal que sigui en els llocs més feixucs de la conca. La tècnica més mortífera és l'anomenada pesca de mosca perquè imita la morfologia i els moviments de la principal font d'alimentació d'aquest peix, que són els petits invertebrats. Però, en endrapar l'ham, el peix es veu perdut i privat de la seva empresa. És quan es podria escoltar un lleu
blup, blup d'asfíxia o, amb una barroera traducció, de paraula gruixuda sortint de la gorja del teleosti. S'ha acabat per a ell l'aventura de la descendència perquè...

L'enrenou de l'esbatussada entre en Nobita i en Gegant et deixondeix. El somriure maliciós del teu fill petit, que t'observa amb el comandament a la mà, en canviar de cadena televisiva és un poema. És l'hora d'en Doraemon i la seva butxaca. S'ha acabat per a tu també l'aventura de la becaina amb el reportatge del Canal33 de fons. Però per culpa de la descendència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada