Però ja res no seria igual.
Ni les seves joguines ni les seves amigues. Ni tan sols la seva llar
ni els seus vestits. La primavera va desaparèixer gairebé sense
haver-la gaudida, al costat de l'almesc dolç de les llaminadures. Ni
l'estiu es va aturar a la porta. Ni la tardor. Va arribar l'hivern de
cop, gèlid, cruel. Un hivern perpetu, que li va marcir les paraules
entre els llavis en flor, que li va fer avançar el rellotge de la
vida i passar de la infància a l'edat adulta sense adonar-se'n, en
el silenci de la nit. En veure's envaïda. A mans del seu pare i de
la seva nuesa tan violenta com inesperada.