En Melquíades és qui posseeix una perícia inaudita en el vetust art de
l’astrolabi. Per això, ell és l’encarregat de guiar el rumb de la nau
quan cau la nit i les estrelles titil·len per deixar-se desxifrar. En
canvi, el pleniluni no ajuda a desenvolupar la tasca, però l’únic que
ho sap és ell, que intenta controlar la luminescència selènica perquè no
el distregui. Inútilment. La metamorfosi s’esdevé sense adonar-se’n. La
sort de la tripulació és a les seves urpes, als seus ullals, tot i que
intueix que ningú no arribarà a bon port, degut a la seva fam
d’home-llop.