Les dunes del desert són testimoni de la parsimònia amb què Cleòpatra segueix l'estricte ritual estètic per evitar el pas del temps i per conservar la seva perfecta bellesa completament intacta, perenne, immutable, mentre pentinen les piràmides, que suporten el fueteig de la intempèrie. Solcs que clivellen els blocs de pedra calcària en són la mostra. Però ni hi ha res que pugui enlletgir la grandesa d'aquestes estructures funeràries. Potser la clau de tant esplendor siguin aquests defectes, aquestes tares que, lentament, s'apoderen de la idea original i la modifiquen de forma natural, quasi imperceptible. Tot i així, la darrera reina d'Egipte continua la seva rutina i, impassible, barreja el suc dels porros amb la llet de cabra i el sucre, com si això li oferís la immortalitat del cos. Mentrestant, l'àspid es recargola entre el cistell de fruites, esperant en la calma i el silenci el moment precís per inocular el seu verí mortal al braç que se li apropi.