18/6/14

Brasília (53a Crida de VullEscriure -Final de Primavera-)

Benvolguts Teresa i companys cridaners,

ja ho sé, tinc tres estrelles de primavera i hauria de participar a la Final d'aquesta estació. Ho sé i, des del primer moment, ja em disculpo, no tinc perdó. Sobretot perquè la raó de la meva absència es degui al Mundial de Futbol d'enguany. I, en un rampell, vaig cercar bitllets cap a Brasil; l'entusiasme es va apoderar de mi arran de la victòria aclaparadora d'Holanda sobre Espanya. En part, com Robben, jo també em vaig treure l'espina del dolorós desenllaç de la final del 2010; en part, perquè el meu cor és més oranje que espanyol. També és cert que la literatura no està renyida amb els esports de pilota, però no queda massa bé anteposar-los. Les passions ho tenen, això de les paradoxes.

Ara, mentre espero facturar i comprovo que siguin correctes totes les dades dels bitllets d'avió perquè no hi hagi imprevistos (les presses no són bones conselleres...), us gargotejo quatre línies per ètica i perquè la meva consciència quedi tranquil·la. Almenys que la meva absència no estranyi massa, si és que es detectava... Si us consola, abans de marxar de casa, he carregat el reproductor mp3 amb música clàssica ben variada, des de l'omnipresent Beethoven a l'entusiasta Dvořák. I ja em veig aterrant a Brasília i dirigint-nos cap a Porto Alegre per arribar abans del començament de l'Austràlia-Holanda de demà dimecres, somrient pels tractes tancats a corre-cuita però favorablement, i taral·larejant fragments de la Cavalleria rusticana, de Mascagni, que ara sona als meus auriculars. Sempre és més culta la lírica que un himne nacional.

Gràcies a la Teresa, per oferir-nos l'oportunitat d'aquestes Crides i a l'esperó de tenir en David Salsas com a company de Crides, que m'alimenta aquest esperit maratonià, com ell l'anomena (no sé exactament per què). M'acomiado, fins a la tornada, i a veure si aquest viatge em porta la satisfacció esperada, la de la Copa del Món per a la selecció holandesa. Per treure'ns l'espina de les tres finals perdudes, sobretot. A la tornada us explico. Encara que no siguem campions mundials...

Sent from my BlackBerry