26/2/14

Brúixola (o Nímfules)[dibuixet]

Com seguir l'imant de la demència
Amb la brúixola dels dits,
Pell feta ardència,
Allau de nits

On les llunes no tenen clemència
Quan s'és feble, i els pits
Són cau i essència,
I bell laberint.

Com esdevenir humà i beure
A llargs glops àvids la vida,
Plaer succint,

Fins que la febre fa entreveure
La porta escàpola, l'eixida
Que es va diluint.

Sàlvia (o L'Arcàdia idíl·lica)(Melorepte240)

Com perdre's en un bocí de mar entrellaçat a la porcellana
Fràgil de viure en l'abisme del record del perfecte dilema
D'esdevenir humà i petri, passeig damunt de les aigües
Turbulentes del teu nom, i saber que, enmig de l'ofec, és oxigen.

Com regirar el reflex del mirall i trobar-t'hi, bella com un poema
Sempre imaginat, en l'àgrafa dèria de desitjar-te en la nit blana
On el gemec i el malson són un, l'asfíxia dels teus dits, farga
Per modelar-hi el ferro del llast que ha d'enfonsar-me a l'origen.

Com predir que, a l'alba, retornaràs tan efímera com necessària
Al meu seny, dement des del comiat, igual que el viatge a l'Arcàdia
Que vàrem crear amb els teus llavis i les meves mirades de vertigen.

Com reconèixer que visc en l'embalum fet d'ombra i lluminària
D'uns dies idíl·lics que no marxaran, i respirar aromes de sàlvia
Mentre et xiuxiuejo els versos escrits en el cor, l'enyorança amarga.