La mare se'ns mor. Per ser sincer, és per culpa de la meva
germana. Dels dos, ella era la que justejava. Degut a la síndrome de què
sempre han parlat els metges. Estranyes formes per anomenar-nos, com si
això de ser bessons de diferent sexe fos una cosa tan poc comuna. Les
converses entre els pares han estat més amenes i agradables, sobre noms i
colors, inclús per triar vestits amb llaçades i sense, o un tipus de
serrell. Tot per diferenciar-nos, perquè no volien saber el sexe dels
seus fills. La veritat és que jo no m'he imaginat mai amb faldilla...
faria patxoca? Seria el bufó per a tothom, amb aquesta fila.
Ara, però, m'entristeix notar l'agonia de la mare, que aquells metges setciències no sàpiguen traduir les analítiques o consensuar un diagnòstic per actuar. Amb rapidesa, que això és el que exigeix aquest cas. Però jo no sóc ningú ara mateix, no tinc ni veu ni vot, ni puc oferir-los una solució a aquest problema. Després de les convulsions patides per la meva germana, només jo he entès que ella ja ha abandonat aquest món. I m'aclapara una tristesa i una ombra fosques, mica en mica sento que llangueixo jo també, i que seguiré el mateix camí. Això ja ho tenim, els bessons, siguem o no del mateix sexe... semblem interconnectats i l'alegria i la tristesa es transmeten, fins i tot la mort.
Per això sé que, en unes hores, jo també deixaré d'existir. I la mare no suportarà aquesta crisi; serà massa tard per salvar-la. Sobretot per culpa de la meva germana, que fa dies que és morta. L'autòpsia dels nostres fetus parlaran d'asfíxia amb el cordó umbilical i d'empatia entre bessons; la de la mare desvelarà la septicèmia que li enverinava la sang minut a minut.
Ara, però, m'entristeix notar l'agonia de la mare, que aquells metges setciències no sàpiguen traduir les analítiques o consensuar un diagnòstic per actuar. Amb rapidesa, que això és el que exigeix aquest cas. Però jo no sóc ningú ara mateix, no tinc ni veu ni vot, ni puc oferir-los una solució a aquest problema. Després de les convulsions patides per la meva germana, només jo he entès que ella ja ha abandonat aquest món. I m'aclapara una tristesa i una ombra fosques, mica en mica sento que llangueixo jo també, i que seguiré el mateix camí. Això ja ho tenim, els bessons, siguem o no del mateix sexe... semblem interconnectats i l'alegria i la tristesa es transmeten, fins i tot la mort.
Per això sé que, en unes hores, jo també deixaré d'existir. I la mare no suportarà aquesta crisi; serà massa tard per salvar-la. Sobretot per culpa de la meva germana, que fa dies que és morta. L'autòpsia dels nostres fetus parlaran d'asfíxia amb el cordó umbilical i d'empatia entre bessons; la de la mare desvelarà la septicèmia que li enverinava la sang minut a minut.
Sabiondos (o Autopsia)
ResponEliminaMamá se nos muere. Para ser sincero, es por culpa de mi hermana. De los dos, ella era la más tontita. Debido al síndrome del que siempre han hablado los médicos. Extrañas formas para llamarnos, como si eso de ser gemelos de diferente sexo fuera algo tan poco común. Las conversaciones entre nuestros padres han sido más amenas y agradables, sobre nombres y colores, incluso para elegir vestidos con lazos y sin, o un tipo de flequillo. Todo para diferenciarnos, porque no querían saber el sexo de sus hijos. La verdad es que yo no me he imaginado con falda... ¿haría gozo verme? Sería el bufón para todos, con estas pintas.
Ahora, sin embargo, me entristece notar la agonía de mamá, que aquellos médicos sabiondos no sepan traducir las analíticas o consensuar un diagnóstico para actuar. Con rapidez, que eso es lo que exige este caso. Pero yo no soy nadie ahora mismo, no tengo ni voz ni voto, ni puedo ofrecerles una solución a este problema. Después de las convulsiones sufridas por mi hermana, sólo yo he entendido que ella ya ha abandonado este mundo. Y me abruma una tristeza y una sombra oscuras, poco a poco siento que languidezco yo también, y que seguiré el mismo camino. Esto ya lo tenemos, los gemelos, seamos o no del mismo sexo... parecemos interconectados y la alegría y la tristeza se transmiten, incluso la muerte.
Por eso sé que, en unas horas, yo también dejaré de existir. Y mamá no soportará esta crisis; será demasiado tarde para salvarla. Sobre todo por culpa de mi hermana, que hace días que está muerta. La autopsia de nuestros fetos hablarán de asfixia con el cordón umbilical y de empatía entre gemelos; la de nuestra madre desvelará la septicemia que le envenenaba la sangre minuto a minuto.
d.